EMPREMTES

La poesia com una forma d’autisme. PONÇ PONS

diumenge, 24 de juliol de 2022

ESPURNA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

ESPURNA


Encara sent i em trobe escalf a dins

després de despenjar vestits antics

i d'embolcallar els peus amb parracs

quan les botes calia abandonar.


Em tremolen els ossos de vertigen

davant la mort i el buit que ens fa sonar

travessats d'intempèrie amb esplín,

però encara som més que fulla a l'aire


arrossegats, perduts d'indiferència...

Voldrem ser suc de fruita i tast de mel,

amb voracitat pels dies i sols,

com lluna en la foscor, mos delitós.


I per mi poden caure les cuirasses,

les seguretats de cada antifaç,

que caiguen totes les corfes dal foc,

ni estrellats ni esquelet davant fervors.


Tant de bo el brill encés dels ulls s'escole

només després de fer del teu cos flama,

per gravar-te la pell amb pigues noves,

ser espurna i delit, ser-te company.


Eduard Ramírez Comeig

dins de Mostra de poesia Alfara del Patriarca

Ajuntament d'Alfara del Patriarca, 2022

Més sobre l'autor, ací



2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

"Voldrem ser suc de fruita i tast de mel,

amb voracitat pels dies i sols,

com lluna en la foscor, mos delitós."

M'agraden aquests tres versos.

Bon cap de setmana, Jesús.

Calpurni ha dit...

Aquest poeta està molt arrelat a la terra.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada