¡La musique
souvent me prend comme une mer!
CHARLES BAUDELAIRE
Una mar sense armes.
Despert el crepuscle.
La imatge de les roselles:
pels marges de la respiració
un pastor passeja els bous.
I un vell dins la plaça
em dona la plenitud de
l’alba.
Una mar sense armes
Campos, 1979
Més sobre l'autor, ací
La perruca de la Dolly Parton
Ni les tones de laca ni els rul·los amanseixen l’encrespament
en escoltar-te dins l’humit Tennessee de cabanes de taxidermista,
ennegrides per la gana del carbó, on vas esdevenir
la Dumb Blonde assecada per la pols de les carreteres d’un
pèrfid passat i la mania de cantar country pels ànecs, pollastres
i porcs d’Smoky Mountain fins a Hollywood Hills
et va fer rica. Fora la tanca de la modèstia la por t’amagà
una pistola a la bossa amb ungles de porcellana, fent de
l’incògnit maquillatge barat i crepat passat de moda, la rossa
esperança de tots. Ara reposa cosida, capgirada al cap de
cartó del tocador vetllant-te, quan et recaragoles plorant el
meu nom —Jolene, Jolene, Jolene— i el teu home confiat
no sospita que sempre m’has estimat.
Raquel Pena Martínez
La breu història dels Estats Units
Labreu Edicions, 2021
Més sobre l'autora, ací
Guarir el pa. Entaular el vi.
René Char
Apropiar-me d’aquesta claredat,
d’aquest dolor:
que ningú no rebregui papers de colors
sobre el xiulet agut de la memòria:
si no vam saber guarir el pa, si el vam pastar
amb la farina blanca de la mort:
mirar-me les mans d’avui
i no falsejar-ne les relles.
A través
Labreu Edicions, 2022
Més sobre l'autora, ací
els teus mots
com bufetades i
tot d'una
queden amarats
pit ventre coll
i també l'espai
del costellam
que ja no dona
aire.
I ara què en faig
de les raons
pobretes
moribundes
i penjant d'un fil
com aranyes
esventrades?
Si jo
ja me n'anava.
Sandra Blanch Vidal
Pagès Edicions, 2017
Més sobre l'autora, aci
A Robert Brufau, per la promesa d’un
poema
—Explica’m, tu, què és el sol. —El sol.
—Explica’m què és la lluna. —La lluna.
Joan Brossa, Eco
Es
va trobar despert del seu vell somni
mentre
s’anaven desfent tots els deserts de l’Antàrtida
i
sabia que els déus eren mentida
igual
que el plàncton de l’aire i els planetes del subsòl,
com
el conte del sol i de la lluna
que
li explicava un poeta prop de l’estufa de gas.
Es
va trobar assegut als peus del món.
Ja
no hi havia ningú perquè tothom era mort
i
plorava una llum d’estels fugaços.
Va
anar a visitar la lluna, que li somreia feliç,
i
veié que era sols una bombeta
de
neu i gel apagat. I pujà llavors al sol,
que
era un gira-sol d’ambre estàtic, cendra
d’un
foc antic oblidat, de mesures inexactes.
No
hi havia lluernes ni mosquits,
cap
punt encès en la boira, ni ambrosia dins la pluja,
només
un nen plorant als peus del món,
plorant
sol de nit pel sol i de dia per la lluna.
Israel Clarà
Jocs de vida
Pagès editors, 2022
Més sobre l'autor, ací
(Imatge no identificada presa d ela xarxa)
Zona industrial
La luz blanca encendida, el edificio encendido, la
máquina encendida,
mi fatiga encendida, los planos encendidos…
Es la noche del domingo, la noche del 15 de agosto,
la luna con su luz enciende un aro hueco, en el bosque de árboles de lichis
una brisa acaricia el claro de su cuerpo vacío, reina el silencio
acumulado, año tras año, sólo los insectos cantan en los arbustos,
mientras, la ciudad se yergue con todas sus luces encendidas.
Tantos dialectos en la zona industrial, tanta nostalgia
depositada en tantos cuerpos de tanta gente humilde y frágil.
Cuántas lunas crecientes iluminaron
las máquinas y los planos de cada domingo, y ahora, la luna
creciente ilumina mi rostro, y mi alma que se desliza cuesta
abajo, lentamente.
Cuántas luces encendidas, cuánta gente transita
bajo la luz y a través de los recuerdos y las máquinas de la zona industrial.
Aquella luz de luna impronunciable, aquella luz
y mis múltiples insignificancias, insignificantes como las herramientas.
Un hilo de luz
arropa mi cuerpo en medio del ruido afanoso de la zona industrial.
Luz de luna que ilumina y colecciona
nuestras lágrimas, nuestras alegrías, nuestras penas,
nuestros gloriosos y humildes sueños, y también
nuestras almas,
y se las lleva a un lugar lejano donde
desaparecen entre la luz, sin que nadie se dé cuenta.
Zheng Xiaoqiong
Més sobre l'autora, ací
[Traducció d'ISolda Morillo]
“Adelerades
de desig,
juntes,
inventem noves cal·ligrafies”
Nora Albert
Assedegades de desig
juntes, inventam nous mots
damunt la taula.
La nostra cal·ligrafia
d’aigua, terra i foc,
dibuixa nous poemes
que la lluna lletreja
i el vent escampa
com a caliu encés.
Joana Abrines
Més sobre l'autora, ací
(Imatge pròpia)
Badoc
Pressentir la sang
sota la pell,
la saba dins les
branques...
Carles Duarte
Quan a la fosca,
badoc,
et trobis amb els ulls freds i eixuts
de la teva mort,
mantingues la mirada ferma
i tanca els punys amb convenciment,
car ella,
no vol res més que no coneguis.
Ella és, al cap i a la fi,
el sentit del camí florit.
Cap al tard
Pagès Editors, 2022
Més sobre l'autor, ací
(Imatge no identificada presa de la xarxa)
ENTRE EL 8 I EL 9 D’AGOST
Reinventem aquesta nit l'amor
i deixem que ens amere la rosada que desprèn
la lluna que penetra per la balconada.
La nit és càlida i viva: el cuquello canta
en un campanar que ha perdut les campanes.
Deixem-nos anar i gaudim de la intensa fragància
del galant de nit que perfuma els plecs dels llençols
amb que emboliquen la nuesa deforme
dels nostres cossos derrotats per la gravetat
i el caos d'un univers que ens ignora.
Deixem-nos anar i reinventem
aquesta nit càlida i viva d'estiu
tots els signes amb que s'escriu l'amor
grafiat en saliva i suor que provoca
l'agitació dels nostres pits batent-se
l'un contra l'altre frenètics i desesperats.
I si no sabem reinventar-Io, però,
deixem que els espasmes arravatats de la carn
ens embolcallen de plaer.
A la fi, serà l'únic concret que trobarem
demà, a la matinada, quan ens n'allunyem
i en uns dies no sapiguem qui érem.
Hermini Pérez i Edo
Descarnat a mossos
Ed. Neopàtria, 2017
Més sobre l'autor, ací
L'obra de El cau de Calpurni està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons. Creat a partir d'una obra disponible a calpurni.blogspot.com. Cal citar sempre la procedència
Entrades
