(Nicolàs Chanfort)
Homenaje a Chamfort
Es el escritor de la novela fragmentada
en máximas, retratos, insultos, enfermedades,
ocasiones únicas, episodios nacionales, uno a uno,
viviendo junto a los pliegues amados y el desorden.
El 10 de Septiembre (de 1793) trata de matarse
treinta veces, cuarenta veces, con armas,
cuchillos, navajas, asombrado de seguir viviendo
después de esfuerzos tan terribles.
Nada es real porque todo es general, cada ejemplo
cada frase, sólo hablan de nadie y sus miles.
Acariciado por fuego de volcanes, me enseña
a contar, a sumar, a recordar suspirando.
---
Homenatge a Chamfort
És l'escriptor de la novel·la fragmentada
en màximes, retrats, insults, malalties,
ocasions úniques, episodis nacionals, un per un,
vivint al costat dels plecs estimats i el desordre.
El 10 de Setembre (de 1793) tracta de matar-se
trenta vegades, quaranta vegades, amb armes,
ganivets, navalles, sorprès de seguir vivint
després d’esforços tan terribles.
Res no és real perquè tot és general, cada exemple
cada frase, només parlen de ningú i els seus milers.
Acaronat per foc de volcans, m'ensenya
a comptar, a sumar, a recordar sospirant.
Osías Stutman
De La vida galante y otros poemas
Huesos de Jibia, Buenos Aires, 2008
Més sobre l'autor, ací.
[Traducció al català feta per mi]
[En aquest enllaç es pot escoltar l'autor, recitant el poema:
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
Caram, aquest poema és una mica aspre... Aquest senyor devia tenir més vides que els gats...
Bona setmana, Jesús.
Sembla que tenia molt clar que volia suïcidar-se, però no ho aconseguia.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada