EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

divendres, 16 de setembre del 2022

VELLESA

 (Imatge no identificada presa de la xarxa)

VELLESA

 

El gran badall del món

ensenya les angines.

La mandra camina

amb la lentitud

d’un cent-peus bastard,

àpode de per vida.

Els llibres pengen de les mans

com llengües esmotxades

per ganivetes sense son

i el sol es pon

enmig d’una muntanya de coixins.

S’acosta una nit de clavells negres

i somnis d’organdí.

Envellir és esperar

que caigui sola

la roba que encara no t’has tret.

 


Eduard Sanahuja

Magnicidi 

Adia Edicions, 2022

Més sobre l'autor, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Aquestes mans semblen d'una persona centenària, amb moltes coses per a explicar, cada arruga una història, un record...
Bon cap de setmana, Jesús.

Calpurni ha dit...

El cos, reflex de l'ànima.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada