(Imatge pròpia)
MARE INTERNUM
Verona alena
i el riu calma amb la mitja lluna
qualsevol escull, qualsevol cruïlla.
No troben muetzins els xiprers de Florència.
El port de Kavala es desvetlla a la grega:
turons de calç, son ajornada,
carrers de reverència eterna, sota el llenç albí de boira
Així fa Altea, i Còrdova...
la saviesa dels murs contra la insistència de l'estiu.
L'òrbita de la finestra islàmica
corba el sol de Macedònia
entre melismes d'arrelam confús .
Hi ha un pati tancat on la llum entra.
Hi ha un tors d'olivera que vol abraçar
la font de pedra blanca.
Els dits d'una parra assenyalen trajectòries del desordre
i on ha mort el descans del riu
hi ha un cementiri de baladre tou.
La pell de la muralla escata suor
i al seu pit d’rgila
la canalla improvisa una escola.
Al caminant s’arraïma una mirada
llarga com la pols de migjorn.
Un gos bastard borda i no venç
l'erecció del sol.
Llum mandarina suavitza la kashba,
i la peresa, a poc a poc, arpegia els esguards.
A l’androna s’arrossega el somrís
del vespre que agonitza.
El carrer, que ha patit la llum del dia,
a la nit revifa paraules de cuina i vapors de revolta.
Pel llenguatge que afaiçona i engalana el barri
sol temor navega la diversa
Mediterrània.
Remoreja el dolor de l’aigua dolça
sota el pòrtland que creix i ninguneja.
A tot arreu, on fou la rosada, diu l’aridesa:
«Sóc la ferida que esquinça
esquelets de la ciutat Vella».
Albert Garcia i Hernàndez
Talaies
Editorial Agua Clara, 2001
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
El que més m'ha agradat és la teva foto del capvespre(?), amb la lluna plena al mig del cel!!!
Bon vespre, Jesús.
Així és, M. Roser, era el capvespre.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada