EMPREMTES

La poesia vol ser, bàsicament, intuïtiva. JOSEP MIR

diumenge, 6 de novembre del 2022

NARCÍS

(Narcís. Atribuït a Caravaggio)
 

Narcís


què hi veus, Narcís, dins del llac?

 no et tempta cap altre tu

 enllà de tu i l’onanisme?

 què és estimar un reflex?

 consol? mentida? desídia?

 quan s’acaba l’autoamor?

 quan n’hi ha prou d’autoconsum?

 quan es cremen els miralls?

què en vols, del teu cos, Narcís?

potser l’ombra? l’eco? l’ego?

què t’embafa el cor miop?

penses mai que pots fer tard?

quan ja siguis aigua avall

—tros de jo, tros d’eco i ego—,

revindran tots els plurals,

prò tu ja t’hauràs negat.

i seràs mort, ben mort, ben mort!

faràs cucs sol, ben sol, ben sol!

què seràs després, Narcís?

l’orgasme? el crit? l’afonia?

o bé un silenci tot xop

sense nimfa ni vitrina?

 

Laura G. Ortensi

Matar la mare

Editorial Fonoll, 2021

Més sobre l'autora, ací i ací 


2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

El Narcís es devia trobar molt eixerit, quan es mirava al mirall d'aigües transparents...No m'agrada gens el títol del poema!!!
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Per a ell, segurament era preciós.
Gràcies pel comentari.
salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada