[ENS SABÍEM ELS NOMS,...]

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

 

11

 

Ens sabíem els noms, i, de la vida,

tot just allò que n’havíem volgut

explicar o inventar. De bon matí

el tracatrac d'un tren va passar ratlla.

Si dorms damunt d'un vidre els somnis es mirallen

i quan et desperta el sotrac de l'arribada

no saps ben bé si hi entres o si en surts.

I després passa el temps, neguits que empenyen dies,

alegries tan breus que requereixen

disciplinats exercicis de memòria,

l’escombra de la mort i la seva rialla

fins que un bon dia et trobes,

el front damunt del vidre,

d'anada o de retorn, no ho saps ben bé.

I aleshores voldries

perquè

i no pot ser.

 

Joan Casas 

Tres quaderns més

Ed. Bromera, 1995

Més sobre l'autor, ací