(Imatge pròpìa)
A l’espigó roques que parlen amb
els pescadors, estàtues de la calma.
Davant, la mar. El moviment etern.
amunt, avall, torturant l’espigó.
Els pescadors llencen l’ham, mentre llig.
Molt sovint nens, els fills amunt, avall
entre el rocam. Amb calcer, por dels vidres.
Amb la remor, bellesa imaginaria.
No pesquen mai, només vénen i miren,
tanquen els ulls, passen calms els diumenges
Planyen la mar. Jo també cloc els ulls.
Aquesta mar només té la remor
i l’horitzó. Cloc els ulls, mire enllà.
Amb la remor imagine bellesa.
Pau Sif
Tríptic d'un carrer
Eliseu Climent Editor, 2005
0 han deixat la seua empremta:
Publica un comentari a l'entrada