(Il·lustració que acompanya el poema, realitzada per Jesús Placencia)
Estar atento
La pupila
es negra. Y brilla. Y tal vez las estrellas
pequeñas incisiones en el ojo del cielo
y lo que vemos
la sangre luminosa de algún dios
y lo que oímos
─siempre─
un lamento que acaso podemos acallar
lamiendo lentamente dulcemente
a todo lo que brilla
─largo, y mudo, y misterioso─
a todo lo que brilla
allá
sobre nosotros.
----
Estar atent
La pupil·la
és negra. I brilla. I potser les estrelles
petites incisions a l’ull del cel
i el que veiem
la sang lluminosa d’algun déu
i el que sentim
─sempre─
un lament que tal vegada podem fer callar
llepant lentament dolçament
tot allò que brilla
─llarg, i mut, i misteriós─
tot allò que brilla
allà
sobre nosaltres.
Ada Salas & Jesús Placencia
Diez Mandamientos
La Oficina edicions, 2016
2 han deixat la seua empremta:
És com un lament , misteriós.
Bon diumenge, Jesús.
Això sembla.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada