QUASI JA
¿En quines mans estem, Déu meu, en quines urpes,
en quines mandíbules de ferro i goles insaciables,
profundes com un pou estret que mai no acaba?
¿Sota quin genoll marmori, rotund, inapel·lable
mantenim, ben quiets, el coll com si fos la llei més alta?
¿Dins de quina esperança podrint-se, quasi ja morta,
ens batega encara el cor inventant futurs en alba?
Marc Granell
Arran de gel
Bromera Edicions, 2023
Més sobre l'autor, ací
Entrades
3 han deixat la seua empremta:
Quina força que té!!! Els dos darrers versos sobretot.
Si tenim l'esperança viva, el cor ens bategarà a l'albada i al capvespre; somnis d'un futur que que sentim molt nostre.
Bona nit, Jesús.
Marc Granell és una referència de la nostra poesia.
Gràcies pels comentaris.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada