EMPREMTES

La poesia és essencialment un misteri. SALVADOR JÀFER

dissabte, 4 de març del 2023

QUASI JA

(Imatge pròpia)

QUASI JA


¿En quines mans estem, Déu meu, en quines urpes,
en quines mandíbules de ferro i goles insaciables,
profundes com un pou estret que mai no acaba?


¿Sota quin genoll marmori, rotund, inapel·lable
mantenim, ben quiets, el coll com si fos la llei més alta?


¿Dins de quina esperança podrint-se, quasi ja morta,
ens batega encara el cor inventant futurs en alba?

 


Marc Granell

Arran de gel

Bromera Edicions, 2023

Més sobre l'autor, ací  

3 han deixat la seua empremta:

Helena Bonals ha dit...

Quina força que té!!! Els dos darrers versos sobretot.

M. Roser ha dit...

Si tenim l'esperança viva, el cor ens bategarà a l'albada i al capvespre; somnis d'un futur que que sentim molt nostre.
Bona nit, Jesús.

Calpurni ha dit...

Marc Granell és una referència de la nostra poesia.
Gràcies pels comentaris.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada