EMPREMTES

La poesia és essencialment un misteri. SALVADOR JÀFER

dimarts, 7 de març del 2023

HIMNE FORESTAL

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Himne forestal


Escolto l’harmonia que sona sense orquestra,
fulles de metall, branques resseques que percuden.


Les bardisses són plenes d’animalons escàpols
que fan la seva vida i no se sap què pensen.


Els uns sota la terra, els altres dalt dels arbres,
sempre tots a l’aguait per si els homes s’acosten.


Bufen ventades bròfegues que regiren la brolla
per fer vibrar els neguits de la vida feréstega.


Cap rastre de la neu, tampoc gotes de pluja,
només de tant en tant núvols que van de pressa.


Se sent un cor de grills que xerriquen i es parlen
amb xiscles i cruixits, udols de llengües mortes.


Entre alzines i enmig d’esbarzers i falgueres
s’obre una clariana arrodonida i pàl·lida.


Soc un llop solitari que viu en la boscúria,
però sé que m’escruten uns ulls a la malesa.

 


Marcel Riera Bou

Abans de la tempesta

Edicions Proa, 2023

Més sobre l'autor, ací 

 

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

M' ha agradat molt aquest poema...Realment els sons del bosc són com l'himne de la natura, molt ben trobat.
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Cal cuidar la natura, sí.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada