(Imatge no identificada presa de la xarxa)
PINTAR L’AIRE
Esgrafio un límit
i amb blau egipci
m’entinto el cor.
D’allà on he dormit
fins que m’he despertat,
un feix d’imatges
s’han envolat enlloc.
Vas callar-te un secret,
però, en els teus dibuixos,
hi bategava una màcula.
Ara pintes universos,
muntanyes de llum blava,
plantes imaginàries,
pintes l’aire, mars i abismes.
Ricard Martínez Pinyol
Els ulls fecunds
Tres i Quatre S.L., 2023
0 han deixat la seua empremta:
Publica un comentari a l'entrada