(Imatge no identificada presa de la xarxa)
tu que vens assedegat de paraula que és remença
tu que cerques cau antic en els còdexs de l’abís
desa el desig lluny del foc de la lletra
i destrena l’àmbit orb del teu encís
cerca en els mapes que es remouen al teu ventre
a la terra primigènia que recorre el teu destí
tot és ancestre, magma i renís
Llibre de revelacions
LaBreu Edicions, 2020
Més sobre l’autora, ací
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
Aquest "desa el desig lluny del foc de la lletra": és una paradoxa que fa pensar molt. També el sentiment s'ha de separar del poema, encara que aquest sigui fet amb sentiment.
Així és, Helena. Però jo preferisc el foc de la lletra.
Gràcies pel comentari.
Salut i oesia!
Publica un comentari a l'entrada