EMPREMTES

La poesia és essencialment un misteri. SALVADOR JÀFER

dimecres, 7 de juny del 2023

[TU QUE VENS ASSEDEGAT...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

 

tu que vens assedegat de paraula que és remença

tu que cerques cau antic en els còdexs de l’abís

 

desa el desig lluny del foc de la lletra

i destrena l’àmbit orb del teu encís

 

cerca en els mapes que es remouen al teu ventre

a la terra primigènia que recorre el teu destí

 

 

tot és ancestre, magma i renís

 

Laia Llobera

Llibre de revelacions

LaBreu Edicions, 2020

Més sobre l’autora, ací

 

2 han deixat la seua empremta:

Helena Bonals ha dit...

Aquest "desa el desig lluny del foc de la lletra": és una paradoxa que fa pensar molt. També el sentiment s'ha de separar del poema, encara que aquest sigui fet amb sentiment.

Anònim ha dit...

Així és, Helena. Però jo preferisc el foc de la lletra.
Gràcies pel comentari.
Salut i oesia!

Publica un comentari a l'entrada