EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

dimecres, 2 d’agost del 2023

[QUAN VAIG NÉIXER...]


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Quan vaig néixer, tenia ales.

Ho sé pel mal que em fan els omòplats

cada vegada que em foto de lloros i em provo d'alçar.

Per què em van caure o qui

me les tallà sense jo adonar-me'n

és el misteri que m'acompanyarà

mentre m'arrossego desmembrada pel tros de vida

que em toca.

 

Laia Martínez i López

Venus volta

Lleonard Muntaner, 2018

Més sobre l’autora, ací

2 han deixat la seua empremta:

Helena Bonals ha dit...

Fer-se gran comporta de perdre les ales.

Calpurni ha dit...

I la innocència.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada