EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

dissabte, 5 d’agost del 2023

SI UNA TARDA...


(Oli sobre llenç.  Miquel Orts)

SI UNA TARDA...

 

Si una tarda

plou la tristesa i lluen sota el baf

les carrosseries dels cotxes, tot creuant

els semàfors, el fang i el fàstic

de la ciutat humida; si una tarda

un surt cansat de fer feina i plou,

i plou la tristesa i plou tant que els cecs

s’arrufen sota els portals dins la seva ceguesa,

com pot un aguantar els ulls de les nines

boges, els ulls de les nines lletges!

La letargia, la tarda, la pluja, la pena,

l’esfondrament general,

el neguen tant a un, que un s’aferra,

a on sigui, a una cançoneta grisa i d’amor,

brufada d’esperit.


Miquel Bauçà

Una bella història

Edicions 62, 2023

Més sobre l'autor, ací

1 han deixat la seua empremta:

Anònim ha dit...

Avui, ara plou.
És tarda i va caient la llum
d’un estiu
que encara no vol acabar-se.
Sota l’arbre de l’entrada del parc
arrecerat de les gotes que cauen,
veig passar la gent
sota els bolets humits
dels paraigües de coloraines
i formes distintes.
La pressa és la forma uniforme
que fa circular els passos
xipollejant l’aigua del terra
sota les soles de sabates
i espardenyes molles.
L’estampa plena
d’imatges diverses
té només un sol color,
el de la tristesa muda
que rep el so de fons
de les gotes estampant-se
sobre el terra,
o relliscant-se entre elles mateixes.
Quina tristor m’omple el cor,
però alhora em dóna
una pau incerta.
Avui, ara plou.
I la tristor em surt dels ulls
per caure al terra moll.

qui sap si...

Publica un comentari a l'entrada