(Imatge no identificadaa presa de la xarxa)
Somio amb les parpelles plenes de funàmbuls
Vas baixar del tren
A ritme de blues regurgitat
Espargint monosíl·labs,
Bufant un vidre pàl·lid,
Tímid de vellesa prematura:
Amb el re-fer del des-fer
A la boca
Anna Campillo
Trencadissa
Editorial Trípode, 2022
Més sobre l’autora, ací
1 han deixat la seua empremta:
Et veig a la porta de l’estació
mirant sense veure
i veient total que ha de passar.
Parlo ràpid,
tinc fred i escalfo el mirall del mòbil
que em retalla les respostes
i les fa curtes gairebé sense veu.
En no res et perdo,
ja no et tinc a l’abast.
Estic segur gairebé segur
que has pensat quelcom de mi,
potser de l’edat,
potser del meu parlar,
potser m’ho he imaginat.
qui sap si...
Publica un comentari a l'entrada