(Imatge no identificada presa de la xarxa)
CRUI
Sovint va així:
un eriçó
travessa la carretera:
l’esclafen prest
o tard.
S’esquerda en sec, el camí.
I tu no saps quan ni
a quina sala
de metge veuràs
un esvoranc a davant teu.
O una ombra lletja en una radiografia.
O la mirada de presagi d’un ca
que et lladra de dins un cotxe.
Hi cauràs i no en sabràs sortir.
Lladraràs sense que et sentin.
Semblaràs desconeguda de tots:
sols una taca que torna menuda
mentre s’enfonya clot
endins.
No record cap detall d’aquella sala d’espera:
només el vertigen d’intuir el
crui.
Carme Castells
Rastre de plata
Adia Edicions, 2023
Més sobre l'autora, ací
0 han deixat la seua empremta:
Publica un comentari a l'entrada