EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

divendres, 24 de novembre del 2023

CRUI

 (Imatge no identificada presa de la xarxa)

 

CRUI

 

Sovint va així:
                    un eriçó
                    travessa la carretera:
                    l’esclafen prest
                    o tard.
                    S’esquerda en sec, el camí.

I tu no saps quan ni a quina sala
de metge veuràs
un esvoranc a davant teu.

O una ombra lletja en una radiografia.
O la mirada de presagi d’un ca
que et lladra de dins un cotxe.

Hi cauràs i no en sabràs sortir.
Lladraràs sense que et sentin.
Semblaràs desconeguda de tots:
sols una taca que torna menuda
mentre s’enfonya clot
endins.

No record cap detall d’aquella sala d’espera:

només el vertigen d’intuir el
crui.

 

Carme Castells 

 Rastre de plata

 Adia Edicions, 2023

 Més sobre l'autora, ací

0 han deixat la seua empremta:

Publica un comentari a l'entrada