(Imatge pròpia)
Illa llunyana, t’atenua el temps
entre les hores, minuts i segons.
I les ones amb l’escuma de sal
et corquen pedres, murs, roques, vestits.
No obstant això, hi romans a través
de cada segle mentre, amb gran esforç,
albires lluny un futur ben incert.
Ni tu mateix saps quan tocaràs fons,
el de la mar blava on dormen també
peixos nocturns, òlibes, polps i grills.
L’obscuritat amaga tots els que
encara no volen ser percebuts
pels vils caçadors o depredadors.
Terra tremolosa de mi
Bromera Edicions, 2023
Més sobre l'autor, ací
Entrades
0 han deixat la seua empremta:
Publica un comentari a l'entrada