(Rosa Navarro, titellaire, a qui va dedicat el poema)
Prestància d'una rosa
El mal i el temps cruel
ens van privar de tu,
però no de la teua mirada,
lluerna lluent de mots
que no calia dir,
del teu somriure viu
que tantes coses deia i a tots ens acollia
Com un riu lluminós
de corrent ferma ens atrapares.
No et vaig veure donar vida
a les vostres petites criatures,
teues i de Josep,
no vaig gaudir de la delícia
sinó en la imatge indeleble
d'un record.
Quanta màgia per a un nom:
talment una rosa que no es marceix
i assenyala constant el més arcaic
d'una memòria inesgotable.
Han tornat les roselles
Perifèric Edicions, 2023
Més sobre l'autora, ací
Entrades
0 han deixat la seua empremta:
Publica un comentari a l'entrada