EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

dimecres, 15 de novembre del 2023

[HI VEIG ÀMFORES...]

 

(Imatge pròpia)

Hi veig àmfores repletes de vòmit

que em freguen la cama i estan calentes.

No em puc moure.

No tenc espai.

Amb un mirall m’obliguen a veure’m

envoltat de recipients antiquíssims.

 

Hi veig finestres amb cortines immòbils

perquè el vent ja no bufa mai.

No em puc moure.

Estic travat.

Entre dos llits i una barana

de zona urbana, banyada per la mar.

 

Hi veig roques escardades pel temps

pegades amb ciment de baixa qualitat.

No em puc moure.

Estic aferrat.

Amb cola viscosa i pudent

a un sòl argilós d’erms plans.

 

Eduard Bagur

Un món nou

Editorial Fonoll, 2022

Més sobre l'autor, ací i ací

  

0 han deixat la seua empremta:

Publica un comentari a l'entrada