(Imatge pròpia)
Hi veig àmfores repletes de vòmit
que em freguen la cama i estan calentes.
No em puc moure.
No tenc espai.
Amb un mirall m’obliguen a veure’m
envoltat de recipients antiquíssims.
Hi veig finestres amb cortines immòbils
perquè el vent ja no bufa mai.
No em puc moure.
Estic travat.
Entre dos llits i una barana
de zona urbana, banyada per la mar.
Hi veig roques escardades pel temps
pegades amb ciment de baixa qualitat.
No em puc moure.
Estic aferrat.
Amb cola viscosa i pudent
a un sòl argilós d’erms plans.
Eduard Bagur
Un món nou
Editorial Fonoll, 2022
0 han deixat la seua empremta:
Publica un comentari a l'entrada