EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

dimarts, 12 de març del 2024

ET PENSE

 


(Imatge no identificad presa de la xarxa)

ET PENSE


sovint et pense

lliure I galana

pels carrers amples

i oberts de la vila

 

bufa un poc de vent que

pentina i ondula els teus cabells

 

camines segura, bella, ufana

Afrodita i Eros vetlen per tu


Miquel Català

Carmen lucet in textura

Editorial Neopàtria, 2023

Més sobre l'autor, acíací



1 han deixat la seua empremta:

Anònim ha dit...

Neixes en mi,
dins d’un cap
que et té dins seu com
en una cova on guardar-te
per sempre.
T’he vist tant de temps
fora de mi
que ara penso només
que siguem tots dos,
un part de l’altre
i els sons ens sonin iguals.
Em deixes
per caminar pel davant
amb la galanor
del teu cos màgic,
cabells a l’aire
i el flaire
del teu cos
embolcallant el meu.
En uns instants
serem de nou
l’eterna unitat de temps
dins del temps.

qui sap si...

Publica un comentari a l'entrada