EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

dijous, 30 de maig del 2024

45.

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

 45.

 

M’ho posaré difícil.

Escriuré fàcil.

Ja no jugaré amb les paraules.

Llegiré diferent:

seré el meu únic subratllat.

 

[...]

 

Em moriré igual que hauré viscut:

dolçament amargat.

Un cop dins del buit,

estic segur que ningú no

n’anirà ple.


Josep Domènech Ponsatí

Rotija

Viena Edicions, 2024

Més sobre l'autor, ací

2 han deixat la seua empremta:

qui sap si... ha dit...

Res tan fàcil com agafar
un estri d’escriure.
Res de tan difícil com que ens agradin
els mots que escopinem.
Però seguiré intentant
que les paraules dolces i amargues
siguin part del meu plat de cada dia.
Quelcom quedarà a la revora
del plat de la meva vida,
també espero que triguin en netejar-ho,
o l’oblit haurà arribat d’hora.

Anònim ha dit...

Escriure, sempre escriure!
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada