(Imatge no identificada presa de la xarxa)
45.
M’ho posaré difícil.
Escriuré fàcil.
Ja no jugaré amb les paraules.
Llegiré diferent:
seré el meu únic subratllat.
[...]
Em moriré igual que hauré viscut:
dolçament amargat.
Un cop dins del buit,
estic segur que ningú no
n’anirà ple.
Rotija
Viena Edicions, 2024
Més sobre l'autor, ací
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
Res tan fàcil com agafar
un estri d’escriure.
Res de tan difícil com que ens agradin
els mots que escopinem.
Però seguiré intentant
que les paraules dolces i amargues
siguin part del meu plat de cada dia.
Quelcom quedarà a la revora
del plat de la meva vida,
també espero que triguin en netejar-ho,
o l’oblit haurà arribat d’hora.
Escriure, sempre escriure!
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada