EMPREMTES

El poema és un camí que conrea els seus esbarzers. YVES PRIE

dilluns, 26 d’octubre de 2020

LA REL

 

(Imatge pròpia)

LA REL


La rel de l'arbre no sap
que jo li estimo les branques
perquè fan ombra l'estiu
i l'hivern, al foc, escalfen;
perquè puc collir-hi flors
i quan té fruita, menjar-ne.

I no li prenc res de franc!
Que quan està assedegada
i els núvols passen de llarg,
sóc l'amic que li dóna aigua.


Joana Raspall

Versos amics

Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1998

Més sobre l'autora, ací

3 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Un poema bonic i tendre com tots els de la Joana! Jo vaig anar a la seva festa dels cent anys i ves per on a l'enterrament...
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Un poema molt arrelat a la vida.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

sargantana ha dit...

m'agradat...
pot haver millor amistat ?
salutacions !

Publica un comentari