(Imatge presa d'ací)
No vèiem com s’agitaven els arbres
fins que un vent
ens mogué tant que va ser necessari
anostrar-nos les fulles.
Misael Arlerm
Vell país natal
AdiA Edicions, 2014
Més sobre l'autor, ací
dissabte, 8 de maig del 2021
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
Curtet però bonic, això d'anostrar-nos deu voler dir fer-nos nostres les fulles, oi? Una foto molt bonica que lliga molt bé amb el poema...
Bon vespre, Jesús.
Sí, anostrar-nos tot allò que es perd.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada