EMPREMTES

La poesia com una forma d’autisme. PONÇ PONS

dimarts, 26 d’abril de 2022

PLOU DE NOU

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

PLOU DE NOU

 

Plou de nou sobre l’eixuta, eixorca

                                    terra de la vall entre llomes.

EL carrers i les viles cobren una llum

                                    distinta, trista, melangiosa.

Els camps de fruiters i les oliveres lluen

                                    mullats, més nets que adés.

Les fulles dels arbres del camí vell

                                    reverdeixen, clares i alegres.


Miquel Català

Duna

Editorial Neopàtria, 2021

Més sobre l'autor, ací

3 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
M. Roser ha dit...

Aquesta terra tan clivellada, té molta necessitat d'aigua...Quan plou la natura brilla, les fulles i els arbres estan molt nets i fan de mirall, les flors llueixen les seves millors gales i la terra mullada fa olor de poesia...
Bon vespre,Jesús.

Calpurni ha dit...

La terra, o eixuta o inundada, no té terme mig.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada