[ILLA LLUNYANA...]

 

(Imatge pròpia)

Illa llunyana, t’atenua el temps

entre les hores, minuts i segons.

I les ones amb l’escuma de sal

et corquen pedres, murs, roques, vestits.

No obstant això, hi romans a través

de cada segle mentre, amb gran esforç,

albires lluny un futur ben incert.

Ni tu mateix saps quan tocaràs fons,

el de la mar blava on dormen també

peixos nocturns, òlibes, polps i grills.

L’obscuritat amaga tots els que

encara no volen ser percebuts

pels vils caçadors o depredadors.

 

Josep Manuel Agulló i Pastor

Terra tremolosa de mi

Bromera Edicions, 2023

Més sobre l'autor, ací 

 

 

PRESTÀNCIA D'UNA ROSA

 (Rosa Navarro, titellaire, a qui va dedicat el poema)

Prestància d'una rosa

 

El mal i el temps cruel

ens van privar de tu,

però no de la teua mirada,

lluerna lluent de mots

que no calia dir,

del teu somriure viu

que tantes coses deia i a tots ens acollia

Com un riu lluminós

de corrent ferma ens atrapares.

 

No et vaig veure donar vida

a les vostres petites criatures,

teues i de Josep,

no vaig gaudir de la delícia

sinó en la imatge indeleble

d'un record.

Quanta màgia per a un nom:

talment una rosa que no es marceix

i assenyala constant el més arcaic

d'una memòria inesgotable.

 

Isabel Robles

Han tornat les roselles

Perifèric Edicions, 2023

Més sobre l'autora, ací   

[PER MOLT QUE...]

 

 (Imatge no identificada presa de la xarxa)

Per molt que el mirem el vol de les falzies no es desgasta,
sempre és nou de trinca, afuat, gojós i cridaner. És la gran joia
que vull deixar-vos per herència. Que sigui això, i no res més,
la meva deixa escrita al cel.

 

Miquel Rayó

Aquí diu vent

Adia Edicions, 2023

Més sobre l'autor, ací

  

 

 

CONVIVÈNCIA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Convivència

 

Els ocells i la fred són la meva companyia i amb ells faig llar.

És tot el que em demanen quan mouen les ales

en gèlida osciŀlació que gravita.

Que ningú no digui que és poca cosa aquí dalt.

Que ningú no digui que això no és...

Llar no és un conglomerat,

mostrari lacònic de material sense enigma,

les trenta-una aixetes amb aigua al coll i por de sortir-ne.

On és l’escriny on desar la compassió nostra, tan animal?

El recer per a les pells que el càlid cant tot just invoquen.

Finita és l’aventura.

Pèndol encès, sap l’imant que l’estira.

On tornar amb les potes de glaç vestides.

Hi ha una tendresa assequible a la taigà.

 

Aina Riera Sierra 

A la taigà

Editorial Fonoll, 2022

Més sobre l'autora, ací i ací

L'ENGRANATGE

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

 ○ L’ENGRANATGE ○

 

La graonada

puja amb mossos metàl·lics

que a les entranyes

se m’afonen i em solten,

se m’afonen i em solten.

Em vull quieta,

i m’empeny, em descolga

del metro i trobe

la fi de l’engranatge

a les maletes buides.

 

Esther Climent  Gosp

Getabako

Bromera Edicions, 2023 

Més sobre l'autora, ací

[QUÈ PASSA...]

 

 

(Imatge pròpia]

Què passa

si em quedo adormida?

Si m’adormo

sense voler i em desperto de cop

amb els cabells estarrufats

i el vestit ple d’herbams i terra.

Què passa

si torno assilvestrada a casa

tot semblant una lluerna,

però quan obro la porta

descobreixo que ja hi soc a dins

i que només soc un cuquet

de vores malgirbades?

 

Raquel Casas

Contracció

Edicions Bromera, 2023

Més sobre l'autora, ací  i ací