EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

dilluns, 22 de febrer del 2010

25 ANYS SENSE ESPRIU

Hui fa 25 anys que va morir Salvador Espriu.



LA PELL DE BRAU - POEMA XXV

Direm la veritat, sense repòs,
per l’honor de servir, sota els peus de tots.
Detestem els grans ventres, els grans mots,
la indecent parenceria de l’or,
les cartes mal donades de la sort,
el fum espès d’encens al poderós.
És ara vil el poble de senyors,
s’ajup en el seu odi com un gos,
lladra de lluny, de prop admet bastó,
enllà del fang segueix camins de mort.
Amb la cançó bastim en la foscor
altes parets de somni, a recer d’aquest torb.
Ve per la nit remor de moltes fonts:
anem tancant les portes a la por.

8 han deixat la seua empremta:

Cris (V/N) ha dit...

S'ha fet a la catosfera un bonic i sentit homenatge al mestre Espriu, tu t'hi afegeixes amb un poema preciós, felicitats :) Un petó!

Julio Fidel ha dit...

Los hijos de la lengua de Castilla no lo hemos llegado a conocer tan bien como lo habeis hechos vosotros, los que os laváis la cara y los pies cada día con agua del Mediterráneo, pero algunos de nuestra generación pudimos acercarnos a él llevados de la mano de las canciones de Raymon, entre otros, mientras aprendíamos a correr al mismo tiempo que por nuestras calles por "els carrers de Jativa" perseguidos por aquellos que ambicionaban todo nuestro incienso y que nos negamos en rotundo a dárselo.

Anònim ha dit...

preciós comentari el de Julio, oi? M'alegra haver arribat aquí gràcies a espriu. Per cert, el poema de l'apunt anterior, una meravella!

Calpurni ha dit...

Gràcies, zel-aramateix, de part meua i també, imagine, de part de Julio.

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

Detestem els grans ventres, els grans mots,
la indecent parenceria de l’or
... Semblen escrites expressament per a temps de crisi com la d'ara.

Gràcies per afegir-te a l'homenatge!

Lenitiu ha dit...

Tens raó...

M'has donat una espurna de llum, la necessitava, estic desanimat hui.

Moltes gràcies, Jesús!

Julio Fidel ha dit...

Imaginas bien, Jesús. Gracias a zel-aramateix.

No sé si es de Salvador Espriu o ésta es propia de Raymon. La cantaba en aquella época.
Yo recurro a ella con mucha frecuencia:

"Quien ya lo sabe todo que no venga a escuharme porque yo aún aprendo a quien me escucha, de quien me hace callar o de quien no me escucha."

Creo haberla traducido bien. La escribo en castellano porque no me arriesgo a hacerlo con faltas de ortografía pero como suena bien es en el original.

Un saludo.
Julio

Calpurni ha dit...

Julio, es una canción de Raimon del año 1974 que se titula "Qui ja ho sap tot". La traducció és correcta. Yo también la escuchaba y intentaba cantarla (es de la época en la que yo comenzaba a aprender valenciano).

Saludos.

Publica un comentari a l'entrada