Al poemari "Calvari" d'Antoni Vidal hi ha un poema que té una citació prèvia de les Sagrades Escriptures:
"Jesús després de prendre el vinagre digué:'Tot s'ha complert'. Llavors inclinà el cap i expirà". Joan 19,30.
I dos postil·les que m'han fet reflexionar:
1¿Quina fretura,
quin indicible escorç
m'apropa tant
a l'incert, que només
m'ocup d'equivaler-me?
2
Com una núvia
pagana entre el seguici,la mort li esqueia
de sobte. Com al jazz
l'austeritat d'un saxo.
Tret de "Calvari", Antoni Vidal. Ed. Bromera.
Imatge: "El calvari" de Josep de Ribera (1617).
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
Un gran poema. Gran gran gran.
És interesant, el veure textos, ensenyaments, com les S.S.E.E. com reflexions, justes i encaixades en el seu temps, que ens permeten reflexionar igualment avui en dia, si és en forma de poesia, com el cas que mostres, doncs encara més meravellós.
La incertesa forma part de la vida, com l'oxigen, com el batec del cor. I escriure-li a ella, és com escriure a allò més cert que ens envolta; és a dir el més cert és la incertesa (per mi).
Una abraçada.
Àlex
Alexandre, tot el poemari està basat en els textos sagrats i els poemes tenen una citació prèvia de les Sagrades Escritures, però no es pot dir que siga un poemari religiós.
Estic d'acord amb tu que la incetesa forma part de la vida i que és una cosa certa.
Salutacions.
Publica un comentari a l'entrada