Inesborrables dies.
Indefugibles.
Pellofa buida,
nafra que mai es tanca.
Passes insomnes.
Núvols s’esbullen
sobre muntanyes fosques.
Amarg presagi.
inescrutable arbreda.
Volguda quimera.
Joncs doblegats,
espases al biaix.
Somnis perduts.
Horitzó etern,
tan incommensurable!
Íntima tragèdia.
Entre les pedres,
fòssils, llums immutables.
Quadern de bitàcola
(Fotos d'internet. La primera és meua)
8 han deixat la seua empremta:
Jesús...sempre em quedo amb la boca oberta quan et llegeixo...Cada haiku em transporta a una història...a un signe.Ets un mestre!
Fanal, realment sóc mestre d'escola. De la Poesia és una altra història...
Gràcies pel comentari.
Entre les pedres,
fòssils, llums immutables.
Quadern de bitàcola
tic tac solidificado del tiempo
M'agrada tot, fotografies i haikús, i un per sobre dels altres:
Horitzó etern,
tan incommensurable!
Íntima tragèdia.
Horitzó d'eternitat
que sembla tan perdurable
tot i quan la tragèdia
és tan ínfima...
Salut i llibertat.
onatge
Lo mateix dic :) precioses imatges, i el text...puff!
i la meva imatge, no...és un reflex, per aixo la vida esta al reves :)
un petonet
Gràcies Iosu, gràcies Onatge per les excel·lents interpretacions dels meus haikus.
Lucía, no ho vaig dubtar en cap moment.
El reflex és tan real!
Preciosos haikus i precioses fotografies!
Publica un comentari a l'entrada