Sgenos etsduis ratleziats per una uivenrstiat agnlsea, no ipmotra l’odrre en que les ltleres esteiugn ecsriets, l’úicna csoa ipormtnat és que la pmrirea i l’útlmia ltlera esteiugn ecsriets en la psioció corcreta.
La retsa pdoen etsar ttaolmnte mal i ecnraa pordàs leligr el txet snsee pobrleems, pquerè no lliegm ltlera a ltlera sniò cdaa paalura en un cotnxet.
Psasa axiò tbamé amb la poiesa?
Horaecians
[I]
res no m'argada tnat
com enrmaar-me d'oli cru
el piemtnó trorat, tllaat en tiers.
catne lvlaors, dtirset, roane amb l'oli cru, amb els pordcutes de la trera.
m'aragda mlot el piemtnó trorat,
mes no msasa trorat, que el dersgcaia,
snió amb aequlla cran mlolar que té
en llvear-li la crstoa sorarcada.
l'epoxse dins el palt en togandes iitancnts,
l'eranme d'oli cru amb un psesic de sal
i squue mlot de pa,
com fan els proebs,
en l'oli, que té sal i ha pers una sbaor del piemtnó trorat.
dpresés, en un psesic
del dit gors i el dit ínedx, amb un tors de pa,
aagfe un tors de piemtnó, l'enilare àvaidment,
euríscaticmaent,
me'l mrie en l'arie.
de veagdes aribre a l'ètxasi, a l'ogarmse.
colc els ulls i me'l fot.
Vinect Adnérs Etslelés
(em prdeone)
Entrades
9 han deixat la seua empremta:
Home... amb el que m'està costant aprendre a escriure correctament el català!!! D'altra banda, això de "poiesa" no m'agrada gens :)
somos creadores hasta cuando leemos... tal vez por eso nos sea tan dificil el escuchar correctamente
un abrazo
potser no tant, no trobes?
Fascinant, aquest joc òptic. I increïble! A partir d'ara ho utilitzaré com exemple quan critiquin el meu natural desordre :)
Pass aper onot ant; de pendelad ificul tatdelle xici deleses truc tures.
Bona diada!
Bona diada Jesús!
Silvia, a mi tampoc m'agrada això de "poiesa" però és el que té canviar una sola lletra.
Iosu es verdad siempre estamos creando cosas. Quizás la mejor "creación" sea saber escuchar.
Clidice, Pere pense que pel tipus de vocabulari emprat és més difícil llegir el text poètic.
Gràcies Gemma, estem esperant "la tornada".
Frannia, no deixa de ser un joc amb les paraules. El cervell encara és un secret.
Hola! Sempre és un plaer rellegir una poema de l'Estellés (i si és una Horaciana, encara més), independentment de l'ordre de les lletres!, que s'entén perfectament, cosa curiosa.
Una abraçada,
S.
Publica un comentari a l'entrada