EMPREMTES

La poesia vol ser, bàsicament, intuïtiva. JOSEP MIR

dimecres, 21 de juliol del 2010

CONSTANTS

(Imatge no identificada presa d'internet)

Si l’alba és la revolució de l’instant,
la llum és la invenció del temps,
la fretura de la vida quotidiana
i la dolorosa marxa del temps.

Si el dubte és la genètica de l’ésser,
la consciència és la inanició,
la fluïdesa del que transita lentament
i la veritat oculta entre esbarzers.

Si la lluna és el degoteig d’ànimes fosques,
la llengua és el ganivet que mata,
la mà que estreny solituds
i la divisió de la mentida.

Si la penombra és la distància,
la resignació és l’aigualit de l’esperit,
la memòria que camina lentament
i l’eternitat del pànic.

3 han deixat la seua empremta:

onatge ha dit...

Un poema de categoria que convida a la reflexió...

Salut.
onatge

Gabriel ha dit...

Gran poema.
Què seríem nosaltres sense les constants de la vida?

Calpurni ha dit...

Gràcies a tots dos pels vostres comentaris.
Efectivament, Onatge, la idea és reflexionar sobre aspectes de la vida, eixes constants a les que et refereixes Gabriel.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada