Després de la lectura d'un llibre de poemes va dir el senyor K.: «Als candidats a ocupar càrrecs públics no se'ls permetia a Roma dur túniques amb butxaques quan es dirigien al fòrum, per tal que no poguessen embutxacar-se diners de suborns. De la mateixa manera, els poetes no haurien d'usar mànegues, car així no podrien traure-se'n versos».
Tret del llibre publicat per 3 i 4 "Històries del senyor Keuner" de Bertolt Brecht.
4 han deixat la seua empremta:
Això dels polítics, ho entenc, però per què no poder traure's versos de la màniga, com trucs un mag? que els versos surtin d'on sigui, però que surtin. :)
Potser els versos, de vegades, diuen el que la prosa no s'atreveix a dir, per això poden resultar "perillosos" segons per a qui. Em ve al cap ara Celaya (la poesía es un arma cargada de futuro).
amb mànigues o sense, si han de sortir, sortiran!
Gràcies pels vostres comentaris.
Estic d'acord amb vosaltres... que els versos apareguen per on siga.
Salut i versos.
Publica un comentari a l'entrada