 |
| (Imatge presa d'ací) |
Com un ocell caigut,
entre les mans escalfe el teu record.
Et cride cap als llavis i les llums
i et convoque a un capvespre d'ametllers.
Les cançons antigues de l'amor
vénen pels mil camins de la tarda,
per dreceres de perfums,
pels rius lentíssims del desig
blanc i rosa contra el cel.
A l'entrada del temps clar
vull nàixer en els teus cabells
i davallar pel teu cos
fins envoltar-lo com un roser de sal i romaní.
Vull arrelar-me en el somni del teu ventre
i pujar com un arbre d'aigua per la nit clara de la mort
fins al fons del teu cel.
Entre les mans escalfe el teu record
com un ocell caigut
a l'infinit.
Tret del llibre "Argiles" de Vicent Salvador Liern
Més sobre l'autor aquí.
Entrades
5 han deixat la seua empremta:
dolç i necessari ocell
Este poeta va ser professor meu de comentari de text a la Universitat de València allà per l`any 1994 (ja ha passsat temps), un fantàstic professor i un imprescindible poeta valencià.
"Entre les mans escalfe el teu record
com un ocell caigut
a l'infinit."
M'encanten aquests versos, m'hauria agradat escriure'ls jo...
No coneixia el poeta, motiu més per buscar-ne el llibre.
Des del far una abraçada.
onatge
a mi m'agrada el mateix bocí qu a Onatge, el trobo preciós...
Jesús M., efectivament, necessari ocell.
Estonetes, jo també tingué com a professor un poeta, encara que no ho sabia, era Jaume Bru i Vidal.
Onatge, Zel, us ha agradat la mateixa part del poema que a mi, precisament per això l'he triat per al post.
Gràcies a tots pels comentaris.
Salut.
Publica un comentari a l'entrada