Morir: potser només
perdre forma i contorns
desfer-se, ser
xuclada endins
de l’úter viu,
matriu de déu
mare: desnéixer.
Maria-Mercé Marçal
Raó del Cos
dijous, 13 de gener del 2011
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
L'obra de El cau de Calpurni està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons. Creat a partir d'una obra disponible a calpurni.blogspot.com. Cal citar sempre la procedència
6 han deixat la seua empremta:
Ara mateix em costa acceptar el "desnéixer", tot i que el poema és preciós...
Bell poema que a mi em suggereix un retorn a l'origen per mitjà de la poderosa imatge de "ser xuclada endins" de la matriu d'una
deïtat femenina. Un des-néixer, que és com un tornar a néixer!
Impressionant la M. Mercè Marçal!
No la deixarem morir.
Gràcies!
Sempre m'agradat molt Maria Mercé Marçal !! La pena es que el cancer la va matar tant jove!! que el buit es mes gran ..
Gràcies per aquest record d'ella
Bon cap de setmana
Hi ha un deixant de tristesa als ulls i al mig somriure de Maria Mercè: el de la persona que sap veure el món.
Gràcies a tots i totes pels comentaris.
Quantes coses es poden suggerir amb 18 paraules!
Salut.
Publica un comentari a l'entrada