EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

divendres, 21 de gener de 2011

LLUM


(Imatge pròpia)


10 han deixat la seua empremta:

Iris ha dit...

T'ha quedat un fotopoema magnífic. Hem coincidit, jo també li he dedicat el post a Martí i Pol. La seua poesia arriba molt, es deixa sentir.
Des del teler, Joana.

Carme ha dit...

Preciós!

La Senyoreta Reykjavík ha dit...

De vegades no és llum, de vegades només és reflex.

Genial Martí i Pol i genial tu :)

Gregori Samsa ha dit...

Què tal, Calpurni
veig que també t'has deixar seduir per en Martí i Pol.
Si retallem la imatge de la foto per la meitat, s'hi pot veure una copa de cava dins la bombeta. És la impressió que m'ha donat a primera vista

salut i peles

Natàlia ha dit...

Em repeteixo, però la primera paraula que m'ha vingut al cap a estat preciós

novesflors ha dit...

Bonic fotopoema. Ens confonem tantes vegades..., i els moments de llum són tan efímers. Els d'ombra potser també però en la nostra percepció els trobem més llargs.

zel ha dit...

De totes maneres, malgrat la confusió, són dues cares d'una mateixa realitat... preciós!

Martona ha dit...

Tan real com la sensació que tenim de vegades de solcar el cel a cegues, el sento molt meu a Martí i Pol.

CALPURNI ha dit...

Llum i ombra tan distintes, tan iguals!
Gràcies a tots pels comentaris.
Salut.

rosana ha dit...

Mai sabem on estem en realitat, qué cert!

Publica un comentari a l'entrada