EMPREMTES

La poesia és una manera de dialogar amb mi mateixa. MONTSERRAT ABELLLÓ

divendres, 21 de gener del 2011

LLUM


(Imatge pròpia)


10 han deixat la seua empremta:

Joana ha dit...

T'ha quedat un fotopoema magnífic. Hem coincidit, jo també li he dedicat el post a Martí i Pol. La seua poesia arriba molt, es deixa sentir.
Des del teler, Joana.

Carme Rosanas ha dit...

Preciós!

La Senyoreta Reykjavík ha dit...

De vegades no és llum, de vegades només és reflex.

Genial Martí i Pol i genial tu :)

Anònim ha dit...

Què tal, Calpurni
veig que també t'has deixar seduir per en Martí i Pol.
Si retallem la imatge de la foto per la meitat, s'hi pot veure una copa de cava dins la bombeta. És la impressió que m'ha donat a primera vista

salut i peles

Nat ha dit...

Em repeteixo, però la primera paraula que m'ha vingut al cap a estat preciós

novesflors ha dit...

Bonic fotopoema. Ens confonem tantes vegades..., i els moments de llum són tan efímers. Els d'ombra potser també però en la nostra percepció els trobem més llargs.

zel ha dit...

De totes maneres, malgrat la confusió, són dues cares d'una mateixa realitat... preciós!

marta ha dit...

Tan real com la sensació que tenim de vegades de solcar el cel a cegues, el sento molt meu a Martí i Pol.

Calpurni ha dit...

Llum i ombra tan distintes, tan iguals!
Gràcies a tots pels comentaris.
Salut.

rosana ha dit...

Mai sabem on estem en realitat, qué cert!

Publica un comentari a l'entrada