EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

divendres, 21 de gener del 2011

LLUM


(Imatge pròpia)

Publicat per Calpurni a les 0:11
Etiquetes de comentaris: , , ,

10 han deixat la seua empremta:

Joana ha dit...

T'ha quedat un fotopoema magnífic. Hem coincidit, jo també li he dedicat el post a Martí i Pol. La seua poesia arriba molt, es deixa sentir.
Des del teler, Joana.

21 de gener del 2011, a les 16:14
Carme Rosanas ha dit...

Preciós!

21 de gener del 2011, a les 16:44
La Senyoreta Reykjavík ha dit...

De vegades no és llum, de vegades només és reflex.

Genial Martí i Pol i genial tu :)

22 de gener del 2011, a les 12:12
Anònim ha dit...

Què tal, Calpurni
veig que també t'has deixar seduir per en Martí i Pol.
Si retallem la imatge de la foto per la meitat, s'hi pot veure una copa de cava dins la bombeta. És la impressió que m'ha donat a primera vista

salut i peles

22 de gener del 2011, a les 12:59
Nat ha dit...

Em repeteixo, però la primera paraula que m'ha vingut al cap a estat preciós

22 de gener del 2011, a les 16:26
novesflors ha dit...

Bonic fotopoema. Ens confonem tantes vegades..., i els moments de llum són tan efímers. Els d'ombra potser també però en la nostra percepció els trobem més llargs.

22 de gener del 2011, a les 18:55
zel ha dit...

De totes maneres, malgrat la confusió, són dues cares d'una mateixa realitat... preciós!

22 de gener del 2011, a les 20:32
marta ha dit...

Tan real com la sensació que tenim de vegades de solcar el cel a cegues, el sento molt meu a Martí i Pol.

23 de gener del 2011, a les 13:41
Calpurni ha dit...

Llum i ombra tan distintes, tan iguals!
Gràcies a tots pels comentaris.
Salut.

24 de gener del 2011, a les 19:11
rosana ha dit...

Mai sabem on estem en realitat, qué cert!

28 de gener del 2011, a les 19:01

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)