EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

diumenge, 13 de març del 2011

AUTORETRAT




Foto: Carlos Pericás

 De la guerra quedava el capot vell
d'un desertor al meu llit. De nit sentia
el tacte adust d'uns anys que no van ser
els més feliços de la meva vida.
Malgrat tot, el passat acaba sent
fraternitat de llops, melancolia
per un paisatge falsejat pel temps.
Queda l'amor -no la filosofia,
que és com una òpera- i, sobretot,
res de poeta maleït: tinc por,
però me'n surto sense idealisme.
A vegades, les llàgrimes rellisquen
darrere el vidre fosc de les ulleres.
La vida és un capot de desertor

                 JOAN MARGARIT
                 Poesia Amorosa (1980-2009)
                 Edicions 62
---------
Ací podeu escoltar el poema dit per l'autor.
Ací teniu la seua pàgina web.

3 han deixat la seua empremta:

Anònim ha dit...

A vegades l'amor també sona com la filosofia, més que òpera, opereta...

M. Roser ha dit...

Hola, benvingut al meu blog Petiteses.Hauràs vist que fa dies que està descansant...és que ,de cop i volta he tingut un problema de visió i he hagut de fer algunes "vacances" i encara no està resolt del tot, però...
M'ha fet gràcia trobar el poema i la foto d'en Joan Margarit, perquè és un poeta que conec personalment, des de fa temps. En general m'agraden els seus poemes, però de vegades alguns no els acabo d'entendre(segurament perquè no estic a l'alçada).
Una abraçada,
M. Roser

Calpurni ha dit...

Vida, potser que l'amor sone a opereta però també pot sonar bé, no?
M. Roser, benvinguda al cau. Curiós, la primera visita al cau i et trobes amb una persona propera. Espere se solucione prompte el problema de la vista.
Salut.

Publica un comentari a l'entrada