(El logo correspon al blog que sobre el Dia Mundial de la Poesia podeu trobar en aquest enllaç: http://diamundialpoesia.wordpress.com/) |
21 de març. De nou la celebració del Dia Mundial de la Poesia.
Un dia, no fa molt de temps, vaig descobrir que la poesia era molt més important en la meua vida del que jo creia. Des d'aleshores estic celebrant-lo tots els dies. Veig poesia en la mirada de la persona que em somriu, en el silenci i en la cridòria, en el dia i en la nit, en el temps i en el seu pas, en l'alegria i en la tristor, en la llum i en la foscor, en la certesa i en l'enigma... Respire poesia.
Potser la poesia no té una repercussió immediata en la vida de les persones: la majoria d'elles tenen altres preocupacions més urgents. La presència de la poesia en la societat no és la que hauria de ser (la cultura mai ha estat una prioritat per al que governa). Segurament el fet de celebrar un Dia Mundial de la Poesia és un indici de la seua poca transcendància.
Emperò jo continue creient en ella.
Deixe una mínima aportació:
Deixe una mínima aportació:
Cal obrir el bagul de les teues paraules
i escampar-les
fins la sequera
i l'extenuació
del llenguatge.
Cal vessar la màgia del teu mot
i inundar,
tendrament,
els minuts
quotidians.
Cal fer arribar el vol màgic del teu signe
i obrir les finestres
al seu pas
perquè, lliure,
ens posseïsca.
Cal morir
per a reviure en tu,
9 han deixat la seua empremta:
Viure sense poesia seria com viure mort...
Des del far amb bona lluna.
onatge
Doncs, celebrem el dia de la Poesia, és realment prou important, també per a mi.
Aquesta sí que sí!! A viure la poesía almenys per un día!!
Bona setmana!!
Avui la poesia té ales i finestres ben obertes!
Bona primavera i poètica.
m'agrada la poesia també.
V.A. Koskenniemen runo "Siell´on kauan jo kukkineet omenapuut"
Siell' on kauan jo kukkineet omenapuut,
siell' on siintävät seljät ja salmien suut,
siell´on vihreät metsät ja mäet,
siell' on vilposet illat ja varjokas koi,
siell' on lintujen laulu, mi lehdossa soi,
siell' on kaihoja kukkuvat käet.
Mun on mieleni nääntyä ikävään,
kun tiedän, kun tiedän ma kaiken tään
ja ma kaihoten kaipaan sinne
ja mun sieluni silmin ma nään sen näyn,
salot vihreät metsät, jos katuja käyn,
jos kuljen, kätkeyn minne.
Ja mun huoneeni käynyt on ahtahaks
ja sen ilma niin kumman painavaks
ja ma syömmessä toivon jo salaa:
tulis syksy ja metsät ne vihreät veis,
tulis talvi ja lumin ne peitteleis –
kai silloin mun rauhani palaa.
Gràcies a tots pels comentaris.
Celebrarem tot els dies l'existència de la poesia.
(Merike, pel que he pogut entendre amb el traductor, m'ha agradat el poema).
Salut.
Per tu és important la poesia i per mi i pel que ha ensopegat perquè mirava un niu d'orenetes, i per...
I és que la poesia és una actitud davant la vida. Si acluquem els ulls, sentirem que l'aire i el silenci i ...tot, respira poesia, i no cal pas morir per reviure en la poesia, només cal estimar-la.
Tens raó, M. Roser, tot respira poesia, però hi alguns que mai la veuen.
Salut.
Publica un comentari a l'entrada