Sobre el dolor
senyoreja el dolor.
Trista esperança.
L'obra de El cau de Calpurni està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons. Creat a partir d'una obra disponible a calpurni.blogspot.com. Cal citar sempre la procedència
4 han deixat la seua empremta:
És terrible,la veritat.
las olas retornan al mar como lágrimas
un abrazo
Hola, he llegit el poema hereus de l'altre post i m'ha agradat molt.
Quina imatge més representativa del dolor de tantes persones, però t'he de dir que m'ha sorprès molt la manera tant digna de suportar tanta desgràcia, del poble japonès. La manera tant disciplinada com acudien a buscar el menjar, a esperar que els controlessin el grau de radioactivitat...els bombers de Tokio que se'n van a les nuclears per ajudar ,sabent el perill que corren. No és gaire normal, però l'altre dia em vaig posar a plorar mirant les notícies, veient aquelles cares amb aquelles ulls que ploraven cap a dintre...
Una abraçada,
M. Roser
Novesflors, és terribe, sí.
Iosu, quina imatge tan poètica del dolor!
M. Roser, la dignitat de la persona per sobre l'instint, quina lliçó!
Gràcies pels comentaris.
Salut.
Publica un comentari a l'entrada