EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

dijous, 21 d’abril de 2011

HISTÒRIA DE LA POESIA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Al final del camí
                          recorregut,
un reguitzell de poetes
                                  jau
sobre una estela d'il·lusions.

4 han deixat la seua empremta:

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

Aquesta foto tan original, segons com la mires sembla un tunel d'estels fugaços. Segurament al final d'aquest tunel hi ha totes les il·lusions i somnis on descansen i s'inspiren els/les poetes.

Joan Guasch ha dit...

la foto és molt addient al poema perquè, a banda del gir de les estrelles fixes al voltant del zenit del cel, es poden veure les estel·les que ha deixat una pluja d'estels, que són les ratlletes que dibuixen diagonals. Són com els poetes que, tot i que efímers, deixen la seva emprempta al cel monòton i fan que tothom es giri per veure'ls.

Francesc Mompó ha dit...

Feliç dia de Sant Jordi.
Salut i Terra

CALPURNI ha dit...

Gràcies pels comentaris.
Els poetes són efímers, però no la poesia.
Bon dia de Sant Jordi també per a tu, Francesc i per a tots els bons lectors.
Salut.

Publica un comentari a l'entrada