 |
| (La Primavera, Botticelli) |
otra vez más verde,
más plena, más bella!
Y yo, mientras, hijo
tuyo, con más secas
hojas en las venas.
¡Madre mía, tierra;
sé tú siempre joven,
y que yo me muera!
-Y tú, mientras, madre
mía, con más frescas
hojas en las piernas-.
Juan Ramón Jiménez
Poesía (en verso) (1917-1923)
Ed. Losada, 1957
Entrades
5 han deixat la seua empremta:
Sempre bonica la primavera, i com provoca als poetes!!!!
El que té de bo la mare terra és que mai desapareix. Passen hiverns, estius i tardors, però sempre torna la primavera i tot recomença, tot torna a reviure...
Bona nit,
M. Roser
Sempre m'ha encantat aquesta obra d'art. Em recorda a quan feia el batxillerat, que solia mirar l'inici de tema, on La Primavera ocupava dues pàgines senceres.
Una abraçada,
Miss Yuste.
Has triat dos sants de la meva devoció: Botticelli i J.R.J., que van adornar de flors i lleugeresa la meva joventut.
Que acompanyin també la teva.
Gràcies a les quatre pels comentaris.
Albanta, M.Roser la primavera es vida; es nota en not veritat?
Miss Yuste, a mi també m'agrada aquest quadre, l'estiu passat la meua dona i jo estigueren més d'una hora contemplat aquest i el naixement de Venus més d'una hora a la Galeria degli Uffizi.
Olga, curiosament també va ser aquest el primer llibre de poesia que tingué entre mans, me'l va regalar un oncle meu que el va fer servir en la "mili" per a aprendre a llegir! Quin nivell!
Publica un comentari a l'entrada