EMPREMTES

La poesia vol ser, bàsicament, intuïtiva. JOSEP MIR

dissabte, 16 d’abril del 2011

AZBE


(Autor: Nedymar. Imatge presa d'ací)
Calla, Azbe, i escolta
                                 aquest silenci vast,
ferit d'aromes i colors terribles.
Ara és el temps
                        que els arbres s'equivoquen
i els ocells, desesmats,
mosseguen les tres cares de la nit.
Ningú no resa
                      dins la casa dels somnis.
Ningú no cau pels escalons del cel.
I la precisa
maquinària del temps, fulgent prodigi
de peces i engranatges, va girant
de cap enrera,
                       roent, xerriquejant:
Torna la llet
a les sines pansides; lentament
la carn es despodreix i les arbredes
arrelen cap al cel;
                            la llum
retorna cap al sol, passant la lluna,
i un déu de pedra
                           sura sobre el mar.
Tu i jo,
dolça i tràgica Azbe,
                                 encara no hem nascut.


ANDREU VIDAL 
Els dies tranquils. València: Gregal Llibres, 1988
Més sobre l'autor ací
           

3 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Ostres, quin poema, gairebé m'ha deixat sense paraules...és clar, que si l'han inspirat uns ulls com aquests,...tanta perfecció i tanta bellesa et corprenen...
Petons,
M. Roser

Joan Guasch ha dit...

veritablement, un poema més enllà del temps. M'ha agradat.

Calpurni ha dit...

M. Roser, Joan, gràcies pels comentaris.
Una forma molt original de presentar la vida.
Salut.

Publica un comentari a l'entrada