EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

dimarts, 26 d’abril de 2011

VERS SOLT (III)

 Dins els ulls de l'espai guitarres en silenci.
(Muntatge propi a partir d'imatges no identificades preses de la xarxa)
Aquest vers solt està al poema de Salvador Jàfer, La nit de l'escorpí (Els caçadors salvatges, Poesia 3 i 4). Feu l'intent d'imaginar el contingut del poema a partir d'aquestes paraules, després, si us ve de gust, podeu llegir-lo en aquesta adreça:

3 han deixat la seua empremta:

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

Potser vol dir que els ulls de l'espai tenen una melodia pròpia, que ja no els cal el so de les guitarres, que segurament són el reflex
d'alguna orquestra màgica, que resta en silenci presonera de la melodia d'aquets ulls...
Petons,
M. Roser

novesflors ha dit...

Oh, el poder de la poesia!

CALPURNI ha dit...

M. Roser, bona interpretació.
Novesflors, la poesia ho pot tot?
Gràcies pels comentaris.
Salut.

Publica un comentari a l'entrada