(Roman Loranc - Imagen) En veure com marxava el tren amb ell dins sentí una agulla de cosir fiblant el sí que ella no va dir. Afers, Isabel Bes. Poesia 3 i 4 |
dissabte, 28 de maig del 2011
EN VEURE...
Etiquetes de comentaris:
Agulla,
Isabel Bes,
Poesia,
Tren
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 han deixat la seua empremta:
De vegades el SÍ se'n va per dreceres sense camí...
Des del far bona tarda.
onatge
De vegades el sí també torna per les mateixes dreceres.
Gràcies, Onatge, pel comentari.
Salut i poesia.
Publica un comentari a l'entrada