EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

dimarts, 14 de juny del 2011

MIRADA - VEU

(Fotomuntatge propi)

La mirada
alça el vol sobre
la veu impertèrrita del no-res.


Publicat per Calpurni a les 23:48
Etiquetes de comentaris: , , ,

5 han deixat la seua empremta:

Carme Rosanas ha dit...

M'agrada molt, Jesús!

15 de juny del 2011, a les 10:28
M. Roser ha dit...

Una veu que no diu res...però insinua alguna cosa. La mirada voladora l'intueix...
Guapo el fotomuntatge.
Petons,
M. Roser

15 de juny del 2011, a les 20:46
Helena Bonals ha dit...

Una doble sinestèsia. L'ull poètic es mouria amb la llibertat de l'escala que no porta enlloc.

16 de juny del 2011, a les 12:57
novesflors ha dit...

Els fotomuntatges que fas t'ixen genials, ja siguen punts de lectura o no.

17 de juny del 2011, a les 18:44
Calpurni ha dit...

Gràcies a totes pels comentaris.
La mirada i la veu, essencials per a comunicar-se.
Salut i poesia.

17 de juny del 2011, a les 23:39

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)