DE POETES CREATS PER MI: BENJAMÍ DE LA FONT I ROIG

Benjamí de la Font i Roig va nàixer a Alfara del Patriarca, l'any 1937 i va morir a l’illa de Tanna, al Pacífic, l’any 1977. Els seus primers anys els passà al seu poble on va fer l’ensenyament primari i s’incorporà al proper seminari de Montcada; aviat el va deixar. Va començar molt prompte a escriure poesia. Estudià medicina a la Universitat de València, estudis que tampoc no va acabar. Es va casar i va tindre dos fills. Vivia del sou que obtenia del seu treball com  a assessor immobiliari. L’any 1967, va abandonar el treball i la seua família i va decidir anar a viure a l’illa de Tanna (arxipèlag de les Noves Hèbrides, al Pacífic) on va morir l’any 1977 d’una malaltia no identificada.

All llarg de la seua vida va escriure una gran quantitat de poemes. Només es va publicar el seu darrer poemari “Els pressentiments inestables”; ho va fer una editorial valenciana després de la seua mort.

El següent poema pertany a aquest poemari.

(La llarga nit, homenatge de Jaume Plensa a l'Estellés.
Foto de Jonty Wilde, presa d'ací)

LA MEUA LLARGA NIT

Aquella llarga nit iniciada el 1937

Benjamí de la Font escriu un únic poema,

extens com la seua desesperança,

trist com la mirada de la desesperació,

sec com un oasi buit de paraules.

I quan escriu...

Ho fa sobre ombres passades.

Remou cristalls trencats.

Mossega instants de llums absents.

Contempla amb deler esguards atrapats en les parets.

Reflexiona sobre la inconsistència del temps.

Recupera desigs perduts en el calfred de la memòria.

Pronuncia les més tristes paraules mai dites.

Rememora figures de sal que el miren decebudes.

Recorda llavis fugissers dormits sobre llums de pelfa.

Quan la piuladissa de les primeres hores de llum

s’ensenyoreix del dia,

                                    Benjamí clou els seus ulls

sobre el seu poema.

Després, en arribar l’alba,

totes les seues paraules són esborrades

pel laberint del temps.