(Imatge no identificada presa de la xarxa) |
―Pose els meus ulls en la concavitat eterna
de la teua llum.
―Pose les meues mans en la costera suau
de la teua música.
―Pose els meus dits en el foc germinat
del teu pit.
―Pose les meues mirades en les línies envoltants
del teu pit.
―Pose els meus braços en la teua dolça memòria
de silencis.
―Pose les meues petjades sobre el camí atiat
del teu desig.
―Pose els meus rius sobre les valls dolces
de la teua pell.
―Pose les meues paraules sobre l’alfabet d’amor
de la teua terra.
―Pose la meua vida sobre el secret nu
que ens lliga.
―Pose la meua vida sobre el gest tendre i ardent
que ens envolta.
5 han deixat la seua empremta:
Realment preciós !!! i dolçament tendre.
M'encanta!
Petonets
Rego amb les teves paraules, la floreta de l'esperança.
Salutacions,
Una declaració d'amor, una feta amb paraules i l'altra amb silencis...
Petons,
M. Roser
Reconec que he amollat una llagrimeta amb el poema. Serà que certament és així com em sent i tanta por em fa expressar-ho amb veu clara.
Una abraçada.
Gràcies a totes pels comentaris.
Tal vegada m'ha quedat el poema un poc "cursi" però us he de dir que és totalment sincer.
Salut i poesia.
Publica un comentari a l'entrada