Ahir vaig arreplegar de nou el 1r premi Picassent Cristòfor Aguado i Medina de poesia. Dic de nou perquè aquest premi ja el vaig guanyar fa dos anys i l'any passat vaig quedar finalista. Es tracta d'un premi al que li tinc molt d'afecte. L'ajuntament de Picassent dins de la tasca cultural el manté ja trenta-tres edicions (i això és molt als temps de crisi actuals), no com altres entitats locals que han començat a retallar per la cultura.
Us deixe un poema inclós al poemari guanyador "SEDUCCIÓ DEL SILENCI".
CAMINS SENSE GLÒRIA
Qui ha desitjat, com jo, allò que ha oblidat
sap que arribarà el moment de restar mut, invisible,
de perdre l’alè rere ombres confuses i negres,
de deixar fluir melodies per costeres de violins.
Sols aquell que ha envejat la llum
pot encalmar la foscúria.
Sols aquell que ha somiat eternitats
pot saber com és de curta la vida.
Sí, jo conec silencis eterns
—malsons de callada solitud—,
silencis que gebrarien el cor de l’aurora,
(Voldria seguir
estimant encara la llum i els somnis,
però he d’acatar l’obra imperfecta,
la caiguda de l’arbre corcat
enmig dels camins sense glòria).
Entrades
9 han deixat la seua empremta:
Felicitats pel premi i que per molts anys puguis seguir participant-ne!
La glòria és el camí en sí... és el que ens motiva a continuar endavant, crec jo, vaja!
Una abraçada!
Malgrat tot, crec que la llum i els somnis s'han d'estimar sempre.
MOLTÍSSIMES FELICITATS!!!
L'enhorabona.
Salut i Terra (i poesia).
Moltes felicitats pel premi que la teva poesia és mereix sobradament!
Toni Arencón i Arias
Gràcies a tots/totes per la vostra consideració.
Salut i poesia.
Felicitats, Jesús! La teva poesia val el reconeixement!
Gràcies a tu també, Fanal blau.
Salut i poesia.
Enhorabona!!
Gràcies Neus.
Salut i poesia
Publica un comentari a l'entrada