EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

divendres, 4 de novembre de 2011

L'ACOLLIDOR SO DEL SAXO

( El saxofón antiguo, plateado de José Antonio del Castillo Martín)

Sota la pluja d'espurnes i el rètol onejant de licors que ja no existeixen la tarda sempre arriba per sorpresa. Des de la finestra podeu veure la ciutat imprecisa. A la ciutat cau la pluja. El món comença a enfosquir-se. Què fer?
Unes mans càlides llisquen per la porta oberta, per damunt de les espatles. Uns llavis sobre altres llavis. Amb fúria, patèticament assaboriu la lluminosa tendresa, la sang de les besades. L'acollidor so del saxo podria acaronar la seua pell i perdurar en el futur d'una mirada.
Et perds amb ella, amb la música i amb la pluja, amb tu.
Francesc Rodrigo
Tigre d'esguard tèrbol
Amós Belinchón, editor
Més sobre l'autor,  ací

4 han deixat la seua empremta:

Miss Yuste ha dit...

Hui és un d'aquests dies que m'agradaria ofegar-me entre les notes d'un instrument tan dolç i evocador com ho és el saxo.

Una abraçada.

Calpurni ha dit...

Miss Yuste, espere que l'ofec només siga musical. També m'agrada la música del saxo.
Salut i poesia.

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

Jo diria que el què arriba per sorpresa, és la nit ja que es fa fosc molt aviat...
El saxo és un dels meus instruments preferits, la seva música és tan dolça, com la carícia d'uns ulls quan et miren amb tendresa...
Petons,
M. Roser

Calpurni ha dit...

Jo tinc la sensació que quan escolte el saxo la música m'acarona, però físicament.
M. Roser, a mi m'agrada molt el seu so.
Salut, poesia i música.

Publica un comentari a l'entrada